dimecres, 18 de febrer de 2015

Petit Carlania’13

En els darrers anys, hi ha hagut un canvi de tendència, en el gust del consumidor de vins. Dia a dia, any rere any, s’ha anat fent evident. Si recordem com eren els vins a finals dels anys noranta i fins fa pocs anys. Trobarem en la resposta, estructurats, potents, aspres, amb molta carga colorant i grau alcohòlic. A banda d’aromes torrats (derivats de les fustes), que no deixaven passar davant les notes fruitoses.

És diu que aquest fet, el de que els vins fossin així, era per satisfer i que els productes, agradessin a un crític de vins. D’aquesta manera, els cellers, tenien més possibilitats de que els vins fossin puntuats. Amb la conseqüència de garantir la seva venta. Fos com fos, fent-los d’aquella manera. S’unificaven, el seu origen és difuminava i el més important. La estructura i potencia, cansava al consumidor. Eren vins fets per tastar, no per veure l’ampolla sencera.

Però el més trist, és que l’essència de la varietat de raïm, l’origen i sobretot el fet de prendre vi per gaudir. Quedaven en un segon pla, per la dèria de molts cellers. Com deia aquell, tot cau per el seu propi pes. Tant és així que son molt pocs els que han seguit fent els vins d’aquella manera per convicció.

Però a l’altra cara de la moneda, també hi ha els que, elaboraven amb sentit comú. Que no han volgut pujar al carro de les modes i sobretot respectar els raïms que tenien a la zona.

En aquest cas, avui us presentem un celler que des dels seus orígens (l’any 2007) sempre ho ha tingut molt clar. La gent de Carlania Celler, va començar pas a pas, dins del  Celler de Viveristes de Barberà de la Conca. Al dos mil nou, fan el cop de cap, surten del viver i s’estableixen a les afores de Barberà de la Conca amb celler propi.

D’una gamma de cinc vins, en volem destacar el Petit Carlania. Un trepat pur de vinyes de més de 50 anys, procedent d’una finca (els Corrals) de dos hectàrees, de les sis que treballen. Situada al costat del riu Anguera. Sense intervenció ni acompanyament de fusta, un vi fi, de cultiu ecològic. Una part és elaborat amb maceració carbònica i  fent una maceració amb les pells de només 15 dies.

Aquestes dues practiques fan que ens trobem davant d'un vi de color apagat. Amb intensos aromers a maduixes, cireres, violetes i pebre rosa. Un pas de boca fresc i saborós. Una bona descoberta per tastar.

Celler:  Carlania Celler
Zona:  DO Conca  de Barberà                                  
Varietats:  Trepat
Tipus de vins: Vi negre jove (sense fusta)
Grau:  13%
Preu: 7’75€



dilluns, 9 de febrer de 2015

Porrera'09

El nom de Porrera, està associat des de temps immemorables a diferents rebel·lions.
I és que les parets d’aquesta petita vila, n’han viscut de tots colors. La més sonada, la història que ens explica que les Porreranes i Porrerans, no van encaixar massa bé amb les obligacions de pagament que tenien que fer als Monjos de la Cartoixa d’Escaladei.
A banda de tenir sempre un sentiment poc cristià i de lluitar contra els qui els vulgues ocupar. Ja fossin moros o borbons.

Aquestes històries son les que ens explicaven l’Adrià i en Marc Perez (Les Cousins) a la pujada cap a l’ermita de Porrera, un dia d’aquestes darreres setmanes del passat any.

Des del costat de l’ermita, podíem divisar diferents parcel·les situades en molts indrets, al voltant del poble. La més vella amb els ceps més bells, un raconet amb carinyenes (que és la varietat reina del poble) i garnatxes de finals del 1800.

Tot seguit desprès de haver-nos explicat, quines eren algunes de les parcel·les que treballen, per fer els diferents vins de Cims de Porrera. Baixem fins a una de les dues cooperatives que hi ha al poble. Tastem una novetat que ens demanen que no desvetllem i anem cap a la sala de botes, a veure els primers resultats de la collita d’engany, la del 2014. Així com també d’algunes bótes de garnatxes i carinyenes de diferents anyades.

No ser si, és per que son així o perquè hi ha quelcom eteri, que fa que des de sempre hi hagi una bona connexió amb aquest parell. Ens fan sentir com a casa. Ens mostren tots els racons dels celler i m’entres ens expliquen a fons el seu nou vi de vila, el Porrera’09. L’anem tastant.

Fet amb raïms de vinyes joves. De carinyenes i garnatxes únicament, buscant l’essència del gust del vi de temps passats. Utilitzant per el procés de repòs del vi, bótes de roure francès però utilitzades de diferents anys. Sense deixar empremta en el pas de boca de que el vi a restat en fusta. Defugint de notes secants i amargues i cercant sensacions vellutades i més nobles en el tacte.

Un vi més jovial, menys seriós, però molt més reflexionat. La porta d’entrada als vins de la zona, creguts com a potents i estructurats. Res d’això és el que és busca amb el Porrera’09.

En acabar varem dinar a l’altra cooperativa, restaurant amb productes de proximitat i una extensa oferta de vins de la zona a un bon preu.

Celler: Cims de Porrera
Zona:  DOQ Priorat                                                       
Varietats: Garnatxa i Caranyana
Tipus de vins: Vi negre envellit durant un any en bótes de roure i reposat en ampolla fins a la sortida al mercat ( més de 3 anys)
Grau:  14'5%

Preu:  14.75€



dilluns, 2 de febrer de 2015

Microscopi’13

Sempre he tingut una sensibilitat particular,per els vins elaborats per dones. No només perquè li fiquin més passió que els homes. El fet és molt més senzill, potser tant com els homes. La manera d’expressar-se, transmetre, explicar i sobretot la passió que hi fiquen en cada paraula, cada gest i sobretot en els seus ulls, quant parlen de segons quin moment de l’elaboració. Són el fet de que els hi tingui una predilecció especial. Parlen dels seus vins com si fossin els seus fills.

Doncs la dona que ha fet el vi que avui en parlem, la Irene, en te de físics i de vínics.
Sempre al costat d’en Laurent, home pacient, de poques paraules però si de gestos, detalls i sobretot amb una experiència il·limitada. El tàndem Alemany (de la Irene) i Corrió (d’en Laurent) fa anys que és va fer evident. No només quant a l’any 99 varen fundar el seu celler ubicat a Vilafranca del Penedès. Si no que molt abans, quant estudiaven els dos enologia a França.

Però com en moltes històries les arrels, en aquest cas de la Irene, van fer que tots dos comencessin el seu camí, junts a casa nostra, al Penedès. El seu primer vi el Sot Lefriec, el primer vi de garatge català. Desprès van venir, el Pas Curtei, la Lluna la Pruna i els blancs Principia Mathematica i el Caragol Treu Vi.  Però fa uns anys, a la Irene, li van trobar un càncer. Un episodi, que a tots ens ha tocat de més a prop o de més lluny. Aquesta pandèmia, estesa per tot el món des de anys 80, és el motiu del Microscopi’13. Un vi per recaptar fons per seguir investigant contra aquesta malaltia.

La veritat, és que al principi d’aquestes línees, he dit que tenia especial simpatia per els vins fets per les dones. Però no he dit que el dia que la Irene va poder veure vi desprès del seu tractament, vaig tenir el plaer de servir-li. D’ençà a dia d’avui, i mai abans, per que tampoc ens coneixíem. Ens uneix una estreta relació no només professional, si no que també personal.

La veritat és que l’escrit d’avui, ha de servir per fer conèixer aquest projecte, que va néixer quant la Irene va ser conscient de la urgència del centre on és tractava per adquirir un microscopi per a l'avanç en la investigació i tractament de la malaltia. Per només 8€ que costa el vi, podreu ajudar a l'equip mèdic del programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i l'Institut Oncològic Baselga, liderats pel Dr. Javier Cortés.

Celler: Alemany i Corrió
Zona:  Vi de Taula
Varietats: Merlot, carinyena i cabernet sauvignon
Tipus de vins: Vi negre envellit parcialment en bótes de roure
Grau:  13,5%
Preu:  8€