divendres, 30 de gener de 2015

Migjorn’13

Tradició, patrimoni, territori, paisatge, cultura, poble, treball, millora, costums i evolució. Son algunes de les paraules que van lligades al món del vi.

Si tirem enredera en el temps, i fem un repàs a les diferents zones vitivinícoles de casa nostra veure’m un creixement accentuat en nombre de cellers en els darrers vint anys. Tot i la davallada econòmica que és va instal·lar entre nosaltres l’any dos mil vuit.

Ens desplacem fins al petit poble de Vall-llobrega al Baix Emnpordà, per explicar la història d’un celler que és va fundà, l’any 1999, Can Sais. Un cop arribats al petit poble d’un miler d’habitants, ens trobem amb la Marta Arenas. Actual responsable d’aquest celler familiar. Al peu de les Gavarres és on s’estenen les més de dotze hectàrees de vinyes en propietat. El respecte per la vinya, amb la no utilització de productes químics. Així com també el fet de apropar-se cada vegada més a la filosofia biodinàmica, és un fet més que evident a l’hora d’elaborar els seus vins.

Malvasia, Xarel.lo, Garnatxa blanca i negra, Carinyana, Ull de Llebre, Cabernet Franc i Merlot els raïms que treballen. El resultat un ventall de set vins, entre blancs, rosat, negres, dolç i escumós. Una peculiaritat, és que alguns dels seus vins com el que presentem avui, porten noms de vent.
El Migjorn’13, és un vi elaborat amb totes les varietats de raïm negre que trobem en el projecte. De vinyes adultes, plantades en sòls d’argiles vermelles i trossos de pissarra que li aporten al vi unes lleugeres notes de “terroir”.
Com el seu nom indica, el Migjorn, és el vent que prové del sud. En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.

Referent al vi, som davant d’un vi amb caràcter jovial, fresc, desenfadat, de mig cos, amb molts aromes a fruites vermelles, sensacions florals, d’herbes aromàtiques i notes balsàmiques. És fosc, amb una llàgrima de mitja intensitat degut al seu contingut d’alcohol. Però no és fa pesat, gràcies a la seva sensació de refresc, ja que a l’hora d’elaborar-lo només s’utilitza la fusta per fer la fermentació malolàctica.
Un vi per gaudir de la posta de sol quant acaba de bufar el Migjorn.

Celler: Can Sais
Zona: DO Empordà
Varietats: Ull de Llebre, Merlot, Carinyana, Cabernet Franc i Garnatxa
Tipus de vins: Vi negre de mig cos amb un lleuger pas per bótes, durant l’elaboració.
Grau: 14%3
Preu: 7€




diumenge, 18 de gener de 2015

Xarel·15’12

En aquestes dates passades, durant les festes nadalenques. És normal veure canvis en la programació televisiva. Un dia d’aquests de manta i sofà, davant la televisió, en un programa de refregits típics Nadalencs. Vaig veure un dels millors gags, sense voler ser-ho, típics de l’APM.  La Sra. Maria Teresa Campos, dient allò de les varietats d’un Cava i al xarel·lo, anomenant-lo xarel·10. A molts del meu sector ens ve al cap això del xarel·10 quant parlem del vi que avui us presentem. El Xarel·15 de Rubió de Sòls.

Doncs aprofitem aquestes lletres, per explicar que encara que sembli oportunista. El nom del vi, no te res a veure amb el que molts potser penseu. Sí, va ser un moment èpic, la mostra, és que fa més de divuit anys i encara molts dels Catalans ho tenim present. La pobra figura televisiva, va quedar retratada per una falta de cultura, no només vitivinícola. Però això ara per ara son figues d’un altre paner.

El Xarel·15, té aquest nom per que és un vi elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo amb quinze mesos de criança. Els 5 primers, els passa fermentant lentament amb bótes, un cop passat aquest temps. El vi passa a restar-ne 10 més en ampolla, fins la sortida al mercat.

El raïm és cultiva, en una extensió de vinyes plantades en unes cinc hectàrees. En el municipi de Foradada (uns 500 metres sobre el nivell del mar) al paisatge natural protegit del Montsec. La Solana, la Serra, la Casa i les Ribes són les parcel·les on creix el Xarel·lo. Aquest prové d’una selecció clonal de diferents xarel·los de Catalunya.

Estem davant de l’únic xarel·lo 100% de la nostra zona. Un vi de color groc intens, degut al seu pas per fusta. Brillant, dens, lluminós i amb textura. A primer cop de nas, és presenta apagat, però quant li donem un parell de voltes a la copa, comencen a desprendre tots els seus flaires. Com si fos un quadre, en primer lloc i ala base, hauríem de visualitzar, codonys, peres llimoneres i de Sant Joan. Amb pinzellades de confitura de peres. Però també hi trobem margarites, fonoll, lleugeres notes salines, acaronades de sensacions dolces.

En boca, és quant presenta el seu màxim esplendor, un vi amb caràcter que te ànima de vi negre tot i ser un vi blanc. Fugint de les combinacions típiques i amb estructura per aguantar plats de carn blanca. Un descobriment molt agradable.

Celler: Rubió de Sòls
Zona:  DO Costers del Segre (Subzona Artesa)
Varietats:  Xarel·lo
Tipus de vins: Vi blanc fermentat durant cinc mesos en bótes i reposat deu mesos en l’ampolla
Grau: 13’7%
Preu: 15€





dijous, 15 de gener de 2015

Mas Mallola’08

En diferents àmbits de la vida, hi han escampades moltes dites, algunes de certes i d’altres de totalment falses. En aquest sentit dins del món del vi, també n’hi han un bon munt. Alguns exemples son, que amb el peix s’ha de beure vi blanc, que els vins escumosos no és donen a tastar o que la garnatxa, moscatell o el pedro ximenez son vins sempre dolços. Per aclarir aquestes afirmacions, amb segons quins plats de peix, es poden acompanyar amb vins negres joves. Hi han carns que accepten perfectament els vins blancs. Tots els vins és donen a tastar en el restaurant. Per acabar dir que la garnatxa, el moscatell i el pedro ximenez, son varietats de raïm que en moltes ocasions és fan vins dolços però en moltes altres vins secs.

Tota aquesta introducció, la faig no només per aclarir algunes dites al voltant del vi, si no que també per desmitificar una altra falsa dita. Els vins del Priorat son molts forts, molts potents amb molt d’alcohol.

Aquesta és una idea que molta gent te al cap i fa que a vegades és declini la elecció d’un vi d’aquesta zona, perquè algú en una taula ho comenta amb total normalitat.

Doncs bé, potser en temps remots i sobretot els vins a doll (a granel) d’aquesta zona, si que eren molt forts, potents i amb una substanciosa presencia d’alcohol. Tampoc sabíem ben bé de on eren perquè només hi ficava Priorat escrit amb guix a la mateixa bóta. Però la seva procedència era més que dubtosa.

A dia d’avui, tot això del que parlem s’esvaeix per el saber fer del enòlegs que hi ha a la zona.
Si teniu l’oportunitat de tastar el vi que avui us anunciem, el Mas Mallola’08. Us donareu compte de que els aromes a fruita negra i vermella afloren i en surten representat. Un vi amb equilibri entre fusta, fruita, alcohol i aspresa que el fa amable, gustós i molt elegant.

De ben segur que us canviarà la percepció dels vins del Priorat i no perquè jo ho digui, si no perquè és ben bé així.

Celler: Marco Abella
Zona:  DOQ Priorat
Varietats: Samsó, garnatxa, merlot, syrah  i cabernet sauvignon
Tipus de vins: Vi negre
Preu: 19€





dimecres, 7 de gener de 2015

Brut 21’11

Cava a l’estat espanyol, champagne a França, sekt a Alemanya o espumanti a Itàlia, son el mateix producte. La diferencia, a banda de la seva localització, també és el seu nom. Però tots són,  vins escumosos elaborats amb el mètode tradicional champanoise.
I en que consisteix aquest mètode de elaboració?

El mètode champanoise, és el procediment per fer un vi escumós, al estil de la regió de champagne (França). Després d’obtenir un primer vi blanc jove, s’embotella afegint  a l’ampolla sucre i llevats. El resultat seran les bombolles, totalment naturals derivades de la segona fermentació que fa el vi dins de l’ampolla.

Un cop deixat reposar el vi escumós amb les mares derivades d’aquesta segona fermentació, només queda extreure’n aquestes i si és vol afegir el licor d’expedició. Una mena de recepta secreta que cada casa te com a particular. Per acabar esdevenint un brut, extra brut, sec o semi sec o fins i tot dolç. Cada país te la seva legislació tant per el temps d’envelliment com per la quantitat de sucre que es pot afegir per esdevenir un vi escumós de les famílies abans esmentades.

A principis del passat mes de juliol, va néixer una nova família de vins escumosos, elaborats amb el mètode champanoise,  els Clàssics Penedès.
Una de les condicions per entrar-hi, a banda d’algunes que acabem d’explicar, és que el cultiu de les vinyes s’ha de fer sota els paràmetres del cultiu ecològic.

Avui us presentem un dels pioners e impulsors d’aquesta nova família. El celler Albet i Noya amb en Josep Mª al capdavant. Tot i que en l’actualitat podem trobar fins a 14 cellers que s’han unit per tal de tirar aquest projecte endavant.
El Brut 21, és un dels escumosos de referència del nostre país, lleuger, afruitat, perfumat, amb un bon ventall aromàtic i sobretot amb un pas de boca voluminós, equilibrat i saborós.

Un jove però sobradament preparat, escumós, tot i el seu nom de Clàssic Penedès.

Celler: Albet i Noya
Zona:  DO Clàssic Penedès
Varietats: Chardonnay i parellada
Tipus de vins: Vi escumós elaborat amb el mètode tradicional champanoise
Grau: 12%
Preu: 13.95€