dissabte, 22 de febrer del 2014

Capítol 2. Inicis

Tot i que en l'escrit de l'estrena vaig dir que no volia fer una biografia, després de molt pensar-ho, m'he adonat que la meva vida i la meva feina al costat del món del vi està molt relacionada. Tant és així que de ben segur que hi haurà vegades que, sense voler, les experiències viscudes amb el vi seran basades en fets reals. Aquest és el cas d'avui.

Inicis. Com en totes les històries, tot té un principi i un final a vegades per bé, d'altres per no tant i de vegades es dibuixa un punt i a part.

Com molts nens del nostre país, quan els carrers de Mollerussa em veien créixer, les meves activitats extraescolars estaven basades en l'esport, especialment el futbol. Va ser l'esport al qual més temps vaig dedicar abans de decidir-me amb 20 anys entre el futbol o hoteleria. A vegades, quan em trobo amb els meus companys d'equip, encara recorden quan entrava al vestuari amb pantalons negres i camisa blanca. L'americana es quedava al vestuari del restaurant després de què el delegat de l'equip em vingués a recollir. Però no recorden el fet que un cop acabat el partit, jo tornava a agafar la mateixa americana i seguia amb la feina fins a altes hores de la matinada.

El tennis, el bàsquet, el futbol sala i el cros, que avui en dia està tan de moda, eren altres esports que també practicava.

Em vaig estrenar un dia de primavera de l'any 96 i si no recordo malament— després de sortir d'un partit de futbol sala. Aquell dia no treballava i fins l'endemà no tenia una altra jornada esportiva. Vaig tenir la idea d'anar a comprar una ampolla de vi per dinar. Mai ho havia fet fins aquell moment, però sí que havia començat amb l'obertura d'ampolles. Avui la botiga ja no existeix, una botiga de les grans empreses de les comunicacions ocupa aquell indret.

El vi que em van recomanar era el que encara el dia d'avui és un vi amb l'ampolla blava. Sabeu de quin celler us parlo?

En aquell cas era un Blanc de Roure de l'Olivera. Quina bona manera de donar a entendre què era un vi blanc que havia passat per fusta! Avui és cada cop més normal, però, si fem l'exercici de tirar enrere en el temps, no era tan corrent a mitjans dels anys 90.

Macabeu, Parellada i Chardonnay formen part d'aquesta ampolla vestida des dels seus orígens amb una trencadora etiqueta escrita amb les lletres d'una Olivetti. Una ampolla blava i les lletres de l'etiqueta d'una màquina d'escriure....

De ben segur que si la idea hagués sorgit en l'actualitat, estaríem parlant d'un best-seller. Però no podria ser-ho, si el seu contingut, que des de l'any 2008 es va reconvertir definitivament en un celler ecològic, l'acompanyès.

Un altre fet que també s'ha de tenir en compte i per això podem dir que és un projecte diferent de la resta de cellers, és que des de la primera collita al 89 i fins al 08, no varen posar al mercat el primer vi negre. Cal recordar també que va ser pioner en l'elaboració dels primers vins dolços de tota la denominació.

Només passats uns anys vaig entendre que en aquells moments estava davant d'una ampolla la pedra angular de la qual era l'acció social, la modernitat i la innovació.

Parlo d'un dels cellers clàssics de la subzona de les Valls del Riu Corb que dia a dia i a pas de formiga alimentada d'experiència segueix al costat del monestir de Vallbona de les Monges sense fer soroll, només intentant de fer les coses bé.

SALUT!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada